Doncs aquest dilluns passat ha començat la meva nova vida laboral. L'empresa en qüestió es diu Thales, i bàsicament fan coses per als militars. Jo estic a la banda "civil", on fan recerca i estan involucrats en projectes europeus. De moment en que es tradueix tot això? Doncs en que tinc una pila de feina, que no me l'acabaré fins passat l'estiu.
Però deixem el rollo de feina. L'interessant allí és que tothom (menys els dos espanyols que hi ha) em parlen en francès. Meils en francès, converses en francès, reunions en francès... O sigui, que vulgui o no, aprendré.
El lloc està molt bé, molt espai, menjar bo i barat al menjador (per 3,5€ menges la mar de bé). També hi ha gimnàs, pistes de squash i el comité d'empresa organitza un munt de coses. Hi ha àrea cultural, d'esports, tenen videoteca, biblioteca... Sembla que la cosa està prou bé, encara que això sí, per anar a pixar has d'anar amb la tarjeta, que tot està controlat i més que controlat.
Una cosa que he trobat molt curiosa, és que quan arribes a la feina la gent dona la mà a tothom! (2 petons en cas de ser dona). La jefa del departament, com és dona, cada mati quan arriba petoneja tot el departament! Jo ho he trobat força estrany, pero més cara d'estranyats feien ells quan els hi deia que a Espanya això no es fa ("Que raros que sou els espanyols", em deien).
Doncs no res, m'acomiado donant-vos la mà, cosa que per aquí en diuen "serrer la main" (jeje, sembla que s'hagin de quedar mancs).
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)


1 comentari:
ostres! quin fart de petons que et faras... dos petons al dia... cinc cops per setmana... ves sumant, ves!
Publica un comentari a l'entrada