I tambe tornar a veure Tarragona... el mar, la platja, els carrers de tota la vida, els veïns, la meva habitacio, tot el que m'acompanyava cada dia fins fa ben poquet.
Un cop ja a Paris, despres d'una petita odissea per arribar a casa (gracies, Iberia), ja ha començat el curs amb l'escola d'idiomes i el segon assaig coralero. La coral segueix en la linia habitual, baixos una mica de sobrats, tenors que fan multiples divisis quan no toca i contralts amb por a cantar. Suposo que es normal en una coral universitaria (una coral universitaria de veritat, vull dir) Encara i aixo la cosa sona prou be, i sempre ve de gust sentir i cantar (bona) musica. Per cert, que la classe de frances es una petita macedonia cultural (dominada per espanyols, aixo si): gent de finlandia, peru, ucraïna, italia, corea del sud, suecia, brasil, alemanya, austria... M'encanta. Es el millor d'estar en una ciutat gran, que pots trobar gent de tot arreu i de sobte, pam!!, tu ets alla al mig, amb gent que ve de milers de quilometres on tu et trobaves...
Aixo si, he arribat a divendres mig mort... Espero que la setmana vinent sigui un pel mes tranquila. Si mes no, sempre ens quedara el cap de setmana per descansar una mica!
