Tornada a casa

Si, el passat cap de setmana vaig poder, despres de gairebe 4 mesos, tornar a casa. 4 mesos es molt de temps, sobretot si es la primera vegada que marxes de casa, marxes del teu pais, canvies de feina, canvies d'idioma... Encara que nomes van ser dos dies, m'han permes recuperar una mica d'ilusio i tornar a tenir a prop els que mes m'estimo.

I tambe tornar a veure Tarragona... el mar, la platja, els carrers de tota la vida, els veïns, la meva habitacio, tot el que m'acompanyava cada dia fins fa ben poquet.

Un cop ja a Paris, despres d'una petita odissea per arribar a casa (gracies, Iberia), ja ha començat el curs amb l'escola d'idiomes i el segon assaig coralero. La coral segueix en la linia habitual, baixos una mica de sobrats, tenors que fan multiples divisis quan no toca i contralts amb por a cantar. Suposo que es normal en una coral universitaria (una coral universitaria de veritat, vull dir) Encara i aixo la cosa sona prou be, i sempre ve de gust sentir i cantar (bona) musica. Per cert, que la classe de frances es una petita macedonia cultural (dominada per espanyols, aixo si): gent de finlandia, peru, ucraïna, italia, corea del sud, suecia, brasil, alemanya, austria... M'encanta. Es el millor d'estar en una ciutat gran, que pots trobar gent de tot arreu i de sobte, pam!!, tu ets alla al mig, amb gent que ve de milers de quilometres on tu et trobaves...

Aixo si, he arribat a divendres mig mort... Espero que la setmana vinent sigui un pel mes tranquila. Si mes no, sempre ens quedara el cap de setmana per descansar una mica!

L'inici de curs

El curs i la ciutat es desperten despres de l'estiu. Sembla que aquest es el moment que un espera quan marxa a una nova ciutat: començar a "fer coses". Un cop ja assentat a la feina, la cosa es queda una mica curta i hi ha ganes de coneixer mes gent i moure's en altres ambients. Durant tot l'estiu he pensat que no havia tingut sort en arribar el mes de maig, ja que tot acabava i que faltaven 4 mesos per començar amb tot plegat: coral, frances, basquet.... Pero ara veig que en realitat es millor aixi: ara comprenc gairebe tot el que em diuen i puc establir una conversa "estandard" amb algu que encara no conec. Aixo pot semblar una tonteria, pero no us podeu imaginar (be, segurament molts si) el paper que pren la comunicacio en un lloc on no coneixes gairebe ningu.

El dijous passat va ser la jornada de "rentrée" al cor du COGE (Choeurs et Orchestres des Grandes Ecoles) on ens van presentar el programa de tot l'any. Pels coraleros interessats, ja us dic que repeteixo repertori:

• 4-5 Desembre: PSalm 42 Mendelsoohn, aquell del "wie der hiiiiiiirsch schreit i tal"
• 20 i algo de març: Requiem de Fauré
• Juny, encara per decidir
  

Tambe m'hagues agradat fer alguna cosa nova, pero aixo podre comparar com sona la mateixa obra en dos cors(i no haver d'estudiar-me el repertori i centrar-me en l'aspecte "social" del cor :p) Per cert, la coral esta superorganitzada, amb responsabilitats ben definides i fan moltes coses malgrat ser un cor on la gent esta com a molt 3 o 4 anys (ejem... ui quina tos...)

Be, dilluns sera el primer assaig i dimarts el test de nivell de la EOI, que començara dijous!! En fi, que espera un primera setmana plena d'emocions (i de viatges en metro...) A veure si aprofito i acabo el llibre que tinc ara (si, el que no ha aconseguit ningu ho ha aconseguit el metro en 2 mesos: ara llegeixo...)

La fi de l'estiu

La nit del 19 de setembre va començar la tardor. Acompanyats del Toni i el Rober (de visita a Paris i encara sense la Montse), entro al pis i... quina caloooooor!!!! Si, la calefaccio ja esta encesa... i no es pot regular... (- -)! Aixo es deu a que al mati normalment la ciutat esta per sota dels 10° i durant el dia j ja no pugem dels 20.

Un cop superada la primera nit calurosa i amb l'arribada de la Montse ja vam començar a voltar per Paris (sense pluja!)

La llastima d'aquests viatges llampec es que sempre es va amb una mica de presses per poder veure el maxim de coses, pero encara i aixo vam poder fer algunes coses: viatge llampec a Estonia (alguns arribaven d'alla no fa gaire :) ), menjar una fondue de carn i raclette, cantar un amparito per la Rue des arts, comprar llibres a 20 centims, pujar al metro quan esta a punt de marxar i just baixar mentre es tanquen les portes i veiem que ens haviem equivocat, menjar unes patatxueles i cacahuets a la vora del riu mentre 2 tios destrossen (per no dir toquen) una guitarra i altres coses menys interessants (Notre-Dame, el Sagrat Cor, la torre "Iffiel" i altres coses que acostumen a estar sempre per Paris)

I t'aixeques i ja es dilluns, uns han agafat un taxi a les 5 del mati i l'altra es troba amb una de les coses tipiques de Paris: no es un home que ha anat a comprar el pa i el diari, no, ni tampoc la pluja matutina, sino la vaga de trens! Finalment sembla ser que els 3 van agafar be l'avio i van tornar a Tarragona/Calafell/L'Espluga sense problemes. I torno a estar solet per aqui, pero aquest cop amb una mica mes de companyia a l'estudi: no parla gaire, pero dona alegria tenir-lo pel pis: un teclat!! (els frikis que hagin pensat en un teclat d'ordinador, que hi posin tecles blanques i negres) Si la sort va per "cupos", jo ja he gastat tota la d'aquest any i la de l'any vinent. Sembla ser que el meu jefe, que te un piano a casa i toca una mica de jazz el tenia al traster i no sabia que fer-ne'n. Aixi que em va dir si el volia i apa, ara no em cap res mes al pis!

Be, el proper post sera pel principi de curs, que s'aventura ben animat!!

Missio Impossible II (buscar habitacio a Paris)

Be, aquesta vegada no em tocava a mi buscar pis per Paris, sino a la Montse (i al Xavi) que vindra tot l'any que ve a fer un Erasmus aqui a Paris. Despres de molt navegar, trucar, passejar i veure "zulos" a preus desorbitants, ja tinc "conciutadana" durant l'any vinent!!

A tot aixo, els dies passen cada cop mes de pressa i no tinc gaire temps per a res. No vull ni pensar el que passara quan "comenci" el curs! De moment les coses han començat be, ja que dilluns passat vaig fer les proves per entrar a una coral i... em van agafar!! Encara no tinc resposta de la EOI (per estudiar frances, es clar), pero espero que tambe vagi be...

De broma en broma ja fa gairebe 4 mesos que estic per aqui, i com ja han passat els 100 dies, potser ja puc fer un primer balanç:

• :) Marxar fora de casa, del pais i tot plegat, es un tros d'aventura. S'han de tenir ganes per començar de zero en un pais on no domines la llengua... Si ho hagues de fer ara, no ho faria ni boig!!
• :) La feina aqui esta la mar de be: bon ambient, bon jefe, i activitats varies pels treballadors.
• :( Em mata fer gairebe una hora de metro/tren cada dia per anar a treballar... Encara que aixo m'ha servit per llegir algun llibre que altre, pren massa temps!!!
• :( El temps es una mica fastigos, pero clar, que hem de dir, si estem molt mal acostumats...
• :\ Us trobo a faltar a tots: papes, germans, amics, coraleros, fauna de la Uni i tota la vida que tenia alla... A vegades m'aixeco i sembla que aixo sigui un somni i encara estigui a Tarragona...

En resum, la independencia esta la mar de be; viure i fer les coses al teu ritme i ser responsable de tots els detalls de tot el que et passa. De totes maneres, no m'acostumo a viure en una ciutat tan gran, on es perd tant de temps amb els transports...(l'altre dia vaig poder viure el primer embus a Paris, tambe!!). Suposo que el problema tambe es la "vidorra" que tenia a Tarragona :) Alli s'hi viu molt be, i els que hi quedeu (ho dic, per que darrerament tothom marxa, ja ho posare al proper post) espereu-me, que m'hi trobareu de tornada d'aqui un temps!!

P.D: i ara tambe em perdo St Tecla, tu....

El final de l'estiu

Si, aixo sembla. Al metro, a la feina, al messenger... es el final de l'estiu i la gran part de gent torna al seu lloc habitual. Torna a haver el "20 minutes al metro", torna a haver-hi cues a l'estacio... i mon germa i la Luma ja se n'han tornat cap a Vigo.

S'agraeix i molt la visita (encara que ens haguessim vist a SPB), sobretot quan acabes de marxar de casa i totes les vacances que tens son 8 dies (sense la oportunitat de tornar a Tarragona!!).

Ara uns dies amb el pis buit, pero el cap de setmana el petit estudi acollira dos padrins que tambe son a l'exili... Segur que alguns pensen que soc/som una mica pesats amb lo de l'exili, pero quan marxes, tot allo que estimes esdeve molt mes important per a tu. Per aixo i mes, el dilluns que ve farem un brindis. Ja en vaig poder fer una per la familia, i ara pels padrins a l'exili!!

P.D: Com tot els estius, hi hagi mundial, europeu, JJOO i es jugui a Espanya, Xina o Indianapolis, mon germa i jo seguim la sel.leccio espanyola de basquet, on sigui, com sigui i sobretot, quan sigui (no importen les hores intempestives). Fins ara, el mes estrany era a la parcela, amb una tele petita i a quarts de quatre de la matinada. Aquest cop jo diria que s'ha superat. Era a Paris, per Internet i a dos quarts de nou del mati...

P.D 2: Crispe, posarem una copa per a que brindis tu tambe ;)

St Petersburg (i II)

Els monuments, museus, parcs, esglesies i explicacions sobre la dinastia dels tsars russos (oblidada en temps record!!) els podeu trobar per internet, aixi que, unit amb que no tinc gaire temps, m'ho estalviare.

El que si que vull explicar es lo be que ho vaig passar amb les altres 52 persones que venien al viatge: cantaires i acompanyants (i directora!). Vaig tenir l'oportunitat, per un instant, de tornar a Tarragona, a la vida que he portat sempre, fins fa just 3 mesos... I m'ho vaig passar genial!!! Llastima que fos tan curt! Pero des del torneig de ping pong, a les cantades fora de l'hotel, passant pels saltirons d'algun reusenc tot esbrinant pelicules, cors valencians cantant a ple pulmo a l'hotel a quarts de 4 del mati, passejos en bus, a peu, concerts per recordar, coreografies d'himnes de festivals, i sobretot, tornar a trobar a tothom, no va haver un moment que no pares de disfrutar (ni dormint!!).

Tan de bo es pugui repetir i jo hi sigui, pero sense haver de pujar a Paris :) Mentrestant, la vida, la feina continua i els primers inquilins de final d'estiu han arribat! Ara d'aqui poc començara el curs, i ja us explicare els plans per a la "rentrée" escolar!


P.D: tenir nomes una setmana de vacances no barrufa gens!

St Petersburg (I)

Dijous, 6:45. Sona el despertador com un dia qualsevol, pero avui no l'apago per dormir 5 minuts mes. "Baixo" del llit (els que heu estat al pis sabeu que vull dir), esmorzo, faig el bocata i reviso que tot esta a la maleta: passaport, mobil, mp3, bitllets, mapes... Mentre baixo per l'ascensor, penso que tota la resta estan ja a l'avio de cami a Paris.

Avui toca agafar la linia vermella i no la verda, 3 parades i Gare du Nord. Un cop alli, paro a comprar el bitllet, pero despres les portes estan obertes i no cal ni picar. El RER passa tambe 2 minuts abans del previst com si sabes que aquell dia no podia fer tard. La multitud baixa del tren i unes quantes maletes acompanyades de persones ens embarquem cap al nord de Paris.

8:15 La estacio de tren de la terminal esta mig buida a primera hora de mati, i faig rumb cap a la terminal E. La zona de mostradors de Air France esta a rebentar de gent!! Per sort, el vol cap a St Petersburg esta una mica mes enlla amb un parell de vols mes no gaire transitats, i despres de 15 minuts i creuar-me l'equip femeni de basquet de França ja puc fer cap a la porta. Odissea per arribar a la porta: Primer control i caminada de 10 minuts, segon control i espera de 20 minuts, caminada de 5 minuts, agafar la navette per anar a una altra zona de l'aeroport i 5 minuts mes de passejadeta. En moments aixi et sembla mentida tot el que hi pot haver dins un aeroport.

9:20: Queden uns 3/4 d'hora encara per que surti el vol. M'acosto a la porta i... no hi veig ningu: Han canviat l'embarcament a la porta 63, l'ultima de totes de la terminal. Enrere queden les botiguetes d'entrepans, tendes de musica i playstation3 de la terminal, quan per fi hi arribo i.... no hi ha gairebe ningu... Sembla que el vol de BCN no ha arribat encara. Decideixo fer una petita excursio per comprar una ampolleta d'aigua i intento passar l'estona amb el Virtua Tennis 3 d'una de les playstations de la terminal. Ocupada! Nomes queda que tornar a la porta i esperar...

9:45 Hora d'embarcar. Penso que potser han embarcat tots per una altra banda, pero encara i aixo li pregunto a l'hostessa si sap res del vol de BCN. Ella molt amablement em contesta amb un somriure, que despres vaig poder comprovar que segur que no era rus, que aquella era una bona pregunta.
9:50 Entro dels primers i agafo un parell de diaris per si em toca estar molt separat de la resta a l'avio. Passo pel corredor, entro per la porta de l'avio acotxant el cap, ensenyo el bitllet miro a dins l'avio... nomes 3 persones assegudes...
Poc a poc, l'avio es va omplint, fins que, assegut al meu seient, reconec una cara coneguda a la porta d'entrada...
Per sort, i per error de l'agencia de viatges, assegut a la fila 7 vaig tenir l'oportunitat de saludar tothom. Petons, abraçades, salutacions... molta emocio i un trocet petit de Tarragona i dels meus records van tornar amb cadascun d'ells. I ara si, començava el viatge!