L'inici de curs

El curs i la ciutat es desperten despres de l'estiu. Sembla que aquest es el moment que un espera quan marxa a una nova ciutat: començar a "fer coses". Un cop ja assentat a la feina, la cosa es queda una mica curta i hi ha ganes de coneixer mes gent i moure's en altres ambients. Durant tot l'estiu he pensat que no havia tingut sort en arribar el mes de maig, ja que tot acabava i que faltaven 4 mesos per començar amb tot plegat: coral, frances, basquet.... Pero ara veig que en realitat es millor aixi: ara comprenc gairebe tot el que em diuen i puc establir una conversa "estandard" amb algu que encara no conec. Aixo pot semblar una tonteria, pero no us podeu imaginar (be, segurament molts si) el paper que pren la comunicacio en un lloc on no coneixes gairebe ningu.

El dijous passat va ser la jornada de "rentrée" al cor du COGE (Choeurs et Orchestres des Grandes Ecoles) on ens van presentar el programa de tot l'any. Pels coraleros interessats, ja us dic que repeteixo repertori:

• 4-5 Desembre: PSalm 42 Mendelsoohn, aquell del "wie der hiiiiiiirsch schreit i tal"
• 20 i algo de març: Requiem de Fauré
• Juny, encara per decidir
  

Tambe m'hagues agradat fer alguna cosa nova, pero aixo podre comparar com sona la mateixa obra en dos cors(i no haver d'estudiar-me el repertori i centrar-me en l'aspecte "social" del cor :p) Per cert, la coral esta superorganitzada, amb responsabilitats ben definides i fan moltes coses malgrat ser un cor on la gent esta com a molt 3 o 4 anys (ejem... ui quina tos...)

Be, dilluns sera el primer assaig i dimarts el test de nivell de la EOI, que començara dijous!! En fi, que espera un primera setmana plena d'emocions (i de viatges en metro...) A veure si aprofito i acabo el llibre que tinc ara (si, el que no ha aconseguit ningu ho ha aconseguit el metro en 2 mesos: ara llegeixo...)

La fi de l'estiu

La nit del 19 de setembre va començar la tardor. Acompanyats del Toni i el Rober (de visita a Paris i encara sense la Montse), entro al pis i... quina caloooooor!!!! Si, la calefaccio ja esta encesa... i no es pot regular... (- -)! Aixo es deu a que al mati normalment la ciutat esta per sota dels 10° i durant el dia j ja no pugem dels 20.

Un cop superada la primera nit calurosa i amb l'arribada de la Montse ja vam començar a voltar per Paris (sense pluja!)

La llastima d'aquests viatges llampec es que sempre es va amb una mica de presses per poder veure el maxim de coses, pero encara i aixo vam poder fer algunes coses: viatge llampec a Estonia (alguns arribaven d'alla no fa gaire :) ), menjar una fondue de carn i raclette, cantar un amparito per la Rue des arts, comprar llibres a 20 centims, pujar al metro quan esta a punt de marxar i just baixar mentre es tanquen les portes i veiem que ens haviem equivocat, menjar unes patatxueles i cacahuets a la vora del riu mentre 2 tios destrossen (per no dir toquen) una guitarra i altres coses menys interessants (Notre-Dame, el Sagrat Cor, la torre "Iffiel" i altres coses que acostumen a estar sempre per Paris)

I t'aixeques i ja es dilluns, uns han agafat un taxi a les 5 del mati i l'altra es troba amb una de les coses tipiques de Paris: no es un home que ha anat a comprar el pa i el diari, no, ni tampoc la pluja matutina, sino la vaga de trens! Finalment sembla ser que els 3 van agafar be l'avio i van tornar a Tarragona/Calafell/L'Espluga sense problemes. I torno a estar solet per aqui, pero aquest cop amb una mica mes de companyia a l'estudi: no parla gaire, pero dona alegria tenir-lo pel pis: un teclat!! (els frikis que hagin pensat en un teclat d'ordinador, que hi posin tecles blanques i negres) Si la sort va per "cupos", jo ja he gastat tota la d'aquest any i la de l'any vinent. Sembla ser que el meu jefe, que te un piano a casa i toca una mica de jazz el tenia al traster i no sabia que fer-ne'n. Aixi que em va dir si el volia i apa, ara no em cap res mes al pis!

Be, el proper post sera pel principi de curs, que s'aventura ben animat!!

Missio Impossible II (buscar habitacio a Paris)

Be, aquesta vegada no em tocava a mi buscar pis per Paris, sino a la Montse (i al Xavi) que vindra tot l'any que ve a fer un Erasmus aqui a Paris. Despres de molt navegar, trucar, passejar i veure "zulos" a preus desorbitants, ja tinc "conciutadana" durant l'any vinent!!

A tot aixo, els dies passen cada cop mes de pressa i no tinc gaire temps per a res. No vull ni pensar el que passara quan "comenci" el curs! De moment les coses han començat be, ja que dilluns passat vaig fer les proves per entrar a una coral i... em van agafar!! Encara no tinc resposta de la EOI (per estudiar frances, es clar), pero espero que tambe vagi be...

De broma en broma ja fa gairebe 4 mesos que estic per aqui, i com ja han passat els 100 dies, potser ja puc fer un primer balanç:

• :) Marxar fora de casa, del pais i tot plegat, es un tros d'aventura. S'han de tenir ganes per començar de zero en un pais on no domines la llengua... Si ho hagues de fer ara, no ho faria ni boig!!
• :) La feina aqui esta la mar de be: bon ambient, bon jefe, i activitats varies pels treballadors.
• :( Em mata fer gairebe una hora de metro/tren cada dia per anar a treballar... Encara que aixo m'ha servit per llegir algun llibre que altre, pren massa temps!!!
• :( El temps es una mica fastigos, pero clar, que hem de dir, si estem molt mal acostumats...
• :\ Us trobo a faltar a tots: papes, germans, amics, coraleros, fauna de la Uni i tota la vida que tenia alla... A vegades m'aixeco i sembla que aixo sigui un somni i encara estigui a Tarragona...

En resum, la independencia esta la mar de be; viure i fer les coses al teu ritme i ser responsable de tots els detalls de tot el que et passa. De totes maneres, no m'acostumo a viure en una ciutat tan gran, on es perd tant de temps amb els transports...(l'altre dia vaig poder viure el primer embus a Paris, tambe!!). Suposo que el problema tambe es la "vidorra" que tenia a Tarragona :) Alli s'hi viu molt be, i els que hi quedeu (ho dic, per que darrerament tothom marxa, ja ho posare al proper post) espereu-me, que m'hi trobareu de tornada d'aqui un temps!!

P.D: i ara tambe em perdo St Tecla, tu....