Tornada a casa

Si, el passat cap de setmana vaig poder, despres de gairebe 4 mesos, tornar a casa. 4 mesos es molt de temps, sobretot si es la primera vegada que marxes de casa, marxes del teu pais, canvies de feina, canvies d'idioma... Encara que nomes van ser dos dies, m'han permes recuperar una mica d'ilusio i tornar a tenir a prop els que mes m'estimo.

I tambe tornar a veure Tarragona... el mar, la platja, els carrers de tota la vida, els veïns, la meva habitacio, tot el que m'acompanyava cada dia fins fa ben poquet.

Un cop ja a Paris, despres d'una petita odissea per arribar a casa (gracies, Iberia), ja ha començat el curs amb l'escola d'idiomes i el segon assaig coralero. La coral segueix en la linia habitual, baixos una mica de sobrats, tenors que fan multiples divisis quan no toca i contralts amb por a cantar. Suposo que es normal en una coral universitaria (una coral universitaria de veritat, vull dir) Encara i aixo la cosa sona prou be, i sempre ve de gust sentir i cantar (bona) musica. Per cert, que la classe de frances es una petita macedonia cultural (dominada per espanyols, aixo si): gent de finlandia, peru, ucraïna, italia, corea del sud, suecia, brasil, alemanya, austria... M'encanta. Es el millor d'estar en una ciutat gran, que pots trobar gent de tot arreu i de sobte, pam!!, tu ets alla al mig, amb gent que ve de milers de quilometres on tu et trobaves...

Aixo si, he arribat a divendres mig mort... Espero que la setmana vinent sigui un pel mes tranquila. Si mes no, sempre ens quedara el cap de setmana per descansar una mica!

L'inici de curs

El curs i la ciutat es desperten despres de l'estiu. Sembla que aquest es el moment que un espera quan marxa a una nova ciutat: començar a "fer coses". Un cop ja assentat a la feina, la cosa es queda una mica curta i hi ha ganes de coneixer mes gent i moure's en altres ambients. Durant tot l'estiu he pensat que no havia tingut sort en arribar el mes de maig, ja que tot acabava i que faltaven 4 mesos per començar amb tot plegat: coral, frances, basquet.... Pero ara veig que en realitat es millor aixi: ara comprenc gairebe tot el que em diuen i puc establir una conversa "estandard" amb algu que encara no conec. Aixo pot semblar una tonteria, pero no us podeu imaginar (be, segurament molts si) el paper que pren la comunicacio en un lloc on no coneixes gairebe ningu.

El dijous passat va ser la jornada de "rentrée" al cor du COGE (Choeurs et Orchestres des Grandes Ecoles) on ens van presentar el programa de tot l'any. Pels coraleros interessats, ja us dic que repeteixo repertori:

• 4-5 Desembre: PSalm 42 Mendelsoohn, aquell del "wie der hiiiiiiirsch schreit i tal"
• 20 i algo de març: Requiem de Fauré
• Juny, encara per decidir
  

Tambe m'hagues agradat fer alguna cosa nova, pero aixo podre comparar com sona la mateixa obra en dos cors(i no haver d'estudiar-me el repertori i centrar-me en l'aspecte "social" del cor :p) Per cert, la coral esta superorganitzada, amb responsabilitats ben definides i fan moltes coses malgrat ser un cor on la gent esta com a molt 3 o 4 anys (ejem... ui quina tos...)

Be, dilluns sera el primer assaig i dimarts el test de nivell de la EOI, que començara dijous!! En fi, que espera un primera setmana plena d'emocions (i de viatges en metro...) A veure si aprofito i acabo el llibre que tinc ara (si, el que no ha aconseguit ningu ho ha aconseguit el metro en 2 mesos: ara llegeixo...)

La fi de l'estiu

La nit del 19 de setembre va començar la tardor. Acompanyats del Toni i el Rober (de visita a Paris i encara sense la Montse), entro al pis i... quina caloooooor!!!! Si, la calefaccio ja esta encesa... i no es pot regular... (- -)! Aixo es deu a que al mati normalment la ciutat esta per sota dels 10° i durant el dia j ja no pugem dels 20.

Un cop superada la primera nit calurosa i amb l'arribada de la Montse ja vam començar a voltar per Paris (sense pluja!)

La llastima d'aquests viatges llampec es que sempre es va amb una mica de presses per poder veure el maxim de coses, pero encara i aixo vam poder fer algunes coses: viatge llampec a Estonia (alguns arribaven d'alla no fa gaire :) ), menjar una fondue de carn i raclette, cantar un amparito per la Rue des arts, comprar llibres a 20 centims, pujar al metro quan esta a punt de marxar i just baixar mentre es tanquen les portes i veiem que ens haviem equivocat, menjar unes patatxueles i cacahuets a la vora del riu mentre 2 tios destrossen (per no dir toquen) una guitarra i altres coses menys interessants (Notre-Dame, el Sagrat Cor, la torre "Iffiel" i altres coses que acostumen a estar sempre per Paris)

I t'aixeques i ja es dilluns, uns han agafat un taxi a les 5 del mati i l'altra es troba amb una de les coses tipiques de Paris: no es un home que ha anat a comprar el pa i el diari, no, ni tampoc la pluja matutina, sino la vaga de trens! Finalment sembla ser que els 3 van agafar be l'avio i van tornar a Tarragona/Calafell/L'Espluga sense problemes. I torno a estar solet per aqui, pero aquest cop amb una mica mes de companyia a l'estudi: no parla gaire, pero dona alegria tenir-lo pel pis: un teclat!! (els frikis que hagin pensat en un teclat d'ordinador, que hi posin tecles blanques i negres) Si la sort va per "cupos", jo ja he gastat tota la d'aquest any i la de l'any vinent. Sembla ser que el meu jefe, que te un piano a casa i toca una mica de jazz el tenia al traster i no sabia que fer-ne'n. Aixi que em va dir si el volia i apa, ara no em cap res mes al pis!

Be, el proper post sera pel principi de curs, que s'aventura ben animat!!

Missio Impossible II (buscar habitacio a Paris)

Be, aquesta vegada no em tocava a mi buscar pis per Paris, sino a la Montse (i al Xavi) que vindra tot l'any que ve a fer un Erasmus aqui a Paris. Despres de molt navegar, trucar, passejar i veure "zulos" a preus desorbitants, ja tinc "conciutadana" durant l'any vinent!!

A tot aixo, els dies passen cada cop mes de pressa i no tinc gaire temps per a res. No vull ni pensar el que passara quan "comenci" el curs! De moment les coses han començat be, ja que dilluns passat vaig fer les proves per entrar a una coral i... em van agafar!! Encara no tinc resposta de la EOI (per estudiar frances, es clar), pero espero que tambe vagi be...

De broma en broma ja fa gairebe 4 mesos que estic per aqui, i com ja han passat els 100 dies, potser ja puc fer un primer balanç:

• :) Marxar fora de casa, del pais i tot plegat, es un tros d'aventura. S'han de tenir ganes per començar de zero en un pais on no domines la llengua... Si ho hagues de fer ara, no ho faria ni boig!!
• :) La feina aqui esta la mar de be: bon ambient, bon jefe, i activitats varies pels treballadors.
• :( Em mata fer gairebe una hora de metro/tren cada dia per anar a treballar... Encara que aixo m'ha servit per llegir algun llibre que altre, pren massa temps!!!
• :( El temps es una mica fastigos, pero clar, que hem de dir, si estem molt mal acostumats...
• :\ Us trobo a faltar a tots: papes, germans, amics, coraleros, fauna de la Uni i tota la vida que tenia alla... A vegades m'aixeco i sembla que aixo sigui un somni i encara estigui a Tarragona...

En resum, la independencia esta la mar de be; viure i fer les coses al teu ritme i ser responsable de tots els detalls de tot el que et passa. De totes maneres, no m'acostumo a viure en una ciutat tan gran, on es perd tant de temps amb els transports...(l'altre dia vaig poder viure el primer embus a Paris, tambe!!). Suposo que el problema tambe es la "vidorra" que tenia a Tarragona :) Alli s'hi viu molt be, i els que hi quedeu (ho dic, per que darrerament tothom marxa, ja ho posare al proper post) espereu-me, que m'hi trobareu de tornada d'aqui un temps!!

P.D: i ara tambe em perdo St Tecla, tu....

El final de l'estiu

Si, aixo sembla. Al metro, a la feina, al messenger... es el final de l'estiu i la gran part de gent torna al seu lloc habitual. Torna a haver el "20 minutes al metro", torna a haver-hi cues a l'estacio... i mon germa i la Luma ja se n'han tornat cap a Vigo.

S'agraeix i molt la visita (encara que ens haguessim vist a SPB), sobretot quan acabes de marxar de casa i totes les vacances que tens son 8 dies (sense la oportunitat de tornar a Tarragona!!).

Ara uns dies amb el pis buit, pero el cap de setmana el petit estudi acollira dos padrins que tambe son a l'exili... Segur que alguns pensen que soc/som una mica pesats amb lo de l'exili, pero quan marxes, tot allo que estimes esdeve molt mes important per a tu. Per aixo i mes, el dilluns que ve farem un brindis. Ja en vaig poder fer una per la familia, i ara pels padrins a l'exili!!

P.D: Com tot els estius, hi hagi mundial, europeu, JJOO i es jugui a Espanya, Xina o Indianapolis, mon germa i jo seguim la sel.leccio espanyola de basquet, on sigui, com sigui i sobretot, quan sigui (no importen les hores intempestives). Fins ara, el mes estrany era a la parcela, amb una tele petita i a quarts de quatre de la matinada. Aquest cop jo diria que s'ha superat. Era a Paris, per Internet i a dos quarts de nou del mati...

P.D 2: Crispe, posarem una copa per a que brindis tu tambe ;)

St Petersburg (i II)

Els monuments, museus, parcs, esglesies i explicacions sobre la dinastia dels tsars russos (oblidada en temps record!!) els podeu trobar per internet, aixi que, unit amb que no tinc gaire temps, m'ho estalviare.

El que si que vull explicar es lo be que ho vaig passar amb les altres 52 persones que venien al viatge: cantaires i acompanyants (i directora!). Vaig tenir l'oportunitat, per un instant, de tornar a Tarragona, a la vida que he portat sempre, fins fa just 3 mesos... I m'ho vaig passar genial!!! Llastima que fos tan curt! Pero des del torneig de ping pong, a les cantades fora de l'hotel, passant pels saltirons d'algun reusenc tot esbrinant pelicules, cors valencians cantant a ple pulmo a l'hotel a quarts de 4 del mati, passejos en bus, a peu, concerts per recordar, coreografies d'himnes de festivals, i sobretot, tornar a trobar a tothom, no va haver un moment que no pares de disfrutar (ni dormint!!).

Tan de bo es pugui repetir i jo hi sigui, pero sense haver de pujar a Paris :) Mentrestant, la vida, la feina continua i els primers inquilins de final d'estiu han arribat! Ara d'aqui poc començara el curs, i ja us explicare els plans per a la "rentrée" escolar!


P.D: tenir nomes una setmana de vacances no barrufa gens!

St Petersburg (I)

Dijous, 6:45. Sona el despertador com un dia qualsevol, pero avui no l'apago per dormir 5 minuts mes. "Baixo" del llit (els que heu estat al pis sabeu que vull dir), esmorzo, faig el bocata i reviso que tot esta a la maleta: passaport, mobil, mp3, bitllets, mapes... Mentre baixo per l'ascensor, penso que tota la resta estan ja a l'avio de cami a Paris.

Avui toca agafar la linia vermella i no la verda, 3 parades i Gare du Nord. Un cop alli, paro a comprar el bitllet, pero despres les portes estan obertes i no cal ni picar. El RER passa tambe 2 minuts abans del previst com si sabes que aquell dia no podia fer tard. La multitud baixa del tren i unes quantes maletes acompanyades de persones ens embarquem cap al nord de Paris.

8:15 La estacio de tren de la terminal esta mig buida a primera hora de mati, i faig rumb cap a la terminal E. La zona de mostradors de Air France esta a rebentar de gent!! Per sort, el vol cap a St Petersburg esta una mica mes enlla amb un parell de vols mes no gaire transitats, i despres de 15 minuts i creuar-me l'equip femeni de basquet de França ja puc fer cap a la porta. Odissea per arribar a la porta: Primer control i caminada de 10 minuts, segon control i espera de 20 minuts, caminada de 5 minuts, agafar la navette per anar a una altra zona de l'aeroport i 5 minuts mes de passejadeta. En moments aixi et sembla mentida tot el que hi pot haver dins un aeroport.

9:20: Queden uns 3/4 d'hora encara per que surti el vol. M'acosto a la porta i... no hi veig ningu: Han canviat l'embarcament a la porta 63, l'ultima de totes de la terminal. Enrere queden les botiguetes d'entrepans, tendes de musica i playstation3 de la terminal, quan per fi hi arribo i.... no hi ha gairebe ningu... Sembla que el vol de BCN no ha arribat encara. Decideixo fer una petita excursio per comprar una ampolleta d'aigua i intento passar l'estona amb el Virtua Tennis 3 d'una de les playstations de la terminal. Ocupada! Nomes queda que tornar a la porta i esperar...

9:45 Hora d'embarcar. Penso que potser han embarcat tots per una altra banda, pero encara i aixo li pregunto a l'hostessa si sap res del vol de BCN. Ella molt amablement em contesta amb un somriure, que despres vaig poder comprovar que segur que no era rus, que aquella era una bona pregunta.
9:50 Entro dels primers i agafo un parell de diaris per si em toca estar molt separat de la resta a l'avio. Passo pel corredor, entro per la porta de l'avio acotxant el cap, ensenyo el bitllet miro a dins l'avio... nomes 3 persones assegudes...
Poc a poc, l'avio es va omplint, fins que, assegut al meu seient, reconec una cara coneguda a la porta d'entrada...
Per sort, i per error de l'agencia de viatges, assegut a la fila 7 vaig tenir l'oportunitat de saludar tothom. Petons, abraçades, salutacions... molta emocio i un trocet petit de Tarragona i dels meus records van tornar amb cadascun d'ells. I ara si, començava el viatge!

De curro i turisme per Tori

Hola, poso un post express abans de començar a ficar tot a la maleta. Avui comencen les meves (mini) vacances de 8 dies i que em portaran a Sant Petersburg amb tota la colla de la Coral.

Breu resum de Tori: 3 dies de feina, bon rollo amb murcianos i italians i despres turisme. El turisme es pot resumir en calor, patejades, gelats i italianes lleugeres de roba pel carrer. Vaig tornar a saber el que son 28 graus a les 10 de la nit i per fi em vaig adonar que estem a ple juliol i en alguna banda del mon fa calor de veritat!!!

La ciutat te cosetes per veure: el museu del cinema, la Mole, el riu amb els garitos, el Museu Egipci (que esta molt be)... I que no us enganyin!! La "Sabana Santa" o Sant Sudari NO esta a la catedral de Tori!! Nomes esta cada cert temps. La propera vegada que la portaran sera al 2025!!

Bueno, el proper post, estara ple de fotos de Sant Petersburg i de les peripecies coraleres a l'estranger! à bientôt!!

Nova visita (o el Javi torna a Paris)

Per als que no ho sabeu, el Javi, a part de ser dels meus millors amics, d'haver fet la carrera plegats, de fer judo i de fer uns cocs mes que bons, va estar l'any passat vivint a Paris. Vaig tenir la sort de poder-lo visitar unes quantes vegades gracies a la feina, i aquests dies la situacio es repeteix pero a l'inreves.

Es curios, ja que quan algu et ve a veure a Paris, el mes normal es anar a veure monuments i a visitar la ciutat, pero amb el Javi, expert en la materia, van fer coses mes quotidianes: anar a les "soldes" (rebaixes, que encara duren per aqui), anar a prendre alguna cosa pel barri llati amb uns amics del Javi, fer la compra al mercadet el diumenge mati, intentar arreglar una persiana i anar al Trocadero a veure un "concertillu".

La veritat, ho vam passar la mar de be i ara nomes cal esperar si el Javi es converteix en un nou Thales-man o si acaba per les terres de la zona centre.

P.D: per cert, avui actualitzo des d'un lloc una mica peculiar (els de la feina m'hi han enviat per currar un parell de dies). Us deixo una pista en forma de foto:

Segona visita (o descobrint Paris amb el Tomàs)

El cap de setmana passat (fa uns 10 dies) va venir el Tomàs a fer la seva primera visita a Paris. La veritat es que no vam parar durant els dos dies d'anar a llocs i caminar per tal de veure coses, pero no es va fer gaire cansat. Per descansar vam fer algunes coses tipiques parisenques: prende "un verre" a un bar d'aquests que fan cantonada i que tenen el toldo vermell (de cara al carrer, es clar); estirar-se a la gespa del camp de mart tot mirant la torre eiffel i menjar un bocata en una plaça, (on per cert un dia vaig menjar unes crêpes molt bones en bona companyia) tenint davant els nens, i darrere un edifici molt gran i encara "ple d'embastides" :)

La veritat es que fa molta il.lusio anar amb algu altre per la ciutat. Amb cada persona la ciutat canvia, et fixes en coses que quan vas sol ni te n'adonaries. Per exemple, es curios com l'arc de la defense, esta alineat amb l'arc de triomf, l'obelisc de la plaça de la concordia i l'arc de carroussel que hi ha a tocar del Louvre. Es veritat que sembla que a Paris totes les coses estan posades expressament i tenen un sentit. Tallant aquesta vista, i estant a l'obelisc de la plaça de la Concordia, si mires cap al sud veus l'assamblea nacional i cap al nord es veu la Madaleine. Els dos per fora son temples classics, grans, majestuosos amb les seves columnes, pero per dins son ben diferents: son el poder politic i el poder religios, cara a cara, confrontats (Tomas dixit).

Tambe vam aprofitar per fer la tira de fotos, com podeu comprovar. Si passeu per Cal Tomas en trobareu moltes de molt xules!

Encara que el mati va ser gris, la tarda ens va deixar un cel la mar de xulo, com aquest sobre la Défense que es veu des de la torre eiffel (vam pujar les 680 escales fins al segon pis!!!)

Encara no ha marxat el Tomas, com aquell que diu i d'aqui no res ve el Javi!!! Ole! :D La situacio es repeteix pero aquest cop al reves, ara em toca a mi ser "el parisino" :) I a final de mes... Sant Petersburg!!!

(Posaria moltes mes fotos, ja que les hi ha de xules, gracioses i algunes que fins i tot han quedat be!, pero aixo tampoc es un fotolog :p)

La festa de la musica

(Atencio!! Post semi-cultural!!! Pot produir somnolencia a alguns!!!)
El cap de setmana passat (el del 21) va ser la festa de la musica aqui a Paris. Encara que molts països ho celebren, aqui ho fan d'una manera espectacular: centenars de concerts per tot Paris!! Organitzats, espontanis, rockeros, classics, la veritat es que es podia trobar de tot. El millor es anar passejant i trobar-te gairebe a cada cantonada un grup amateur tocant mentre la gent asseguda als bars se'ls mira i segueix les cançons. Fins i tot, als jardins de Luxembourg vaig topar amb dues noies que tocaven Bach!

Al mateix Palau de Luxembourg, que esta dins el parc i si no estic confos, es l'edifici del senat, va tenir lloc el concert del cor jove (de fet eren nens de 7/8 anys) de Radio França, i tambe un grup de nenes estones ("tipus Gorizia", si algu ho recorda)

El diumenge, vaig aprofitar el darrer cap de setmana en que el Museu de l'Edat Mitjana era gratuït i vaig fer-hi una visita. No es un dels grans museus de Paris, pero el recomano als amants dels museus i als no amants tambe. L'indret es bonic, situat a les antigues termes romanes i a l'hotel de Cluny, i amb un petit parc al costat. Al museu hi ha fitxes que expliquen una mica el context historic, audioguia i s'hi poden trobar vitralls, estatues originals de la façana de la catedral de Notre-Dame (van ser reemplaçats en restaurar-la despres de la revolucio francesa) i altres coses curioses:

Aixo, si, una de les coses mes xules que hi podeu trobar es la dama i l'unicorn (La dame à la licorne), l'estrella del museu. Es una col.leccio de 6 tapissos enormes, dels quals 5 representen els cinc sentits, i el sise es desconeix... De fet, l'autor nomes hi va posar "Al meu sol desig"...


(La foto no es meva, que alli esta mig a les fosques per tal de conservar el tapis, i no s'hi veu!!)

Visita llampec

La setmana passada vaig fer el viatge mes curt de la meva vida. Si, dos dies, nomes dos dies a... Tarragona!! De fet, si comptem que mig dia el vaig passar a la Uni, doncs no queda gaire, pero encara que el temps fos escas, va ser un cap de setmana intens :)
Per una part, ja s'ha acabat el Master! Vaig aprovar la presentacio i l'examen (no gaire bona nota..., pero aprovat)

Vaig poder veure tots els companys de la feina, la fauna i els "habituals" de la Uni, el bar, la biblio (algun cap d'area tambe) i a la nit a casa amb els pares i tots (si,si), tots els germans (es mes dificil del que us penseu, veure'ns reunits)

Dissabte a la parcela amb la familia, paella i una mica de basquet (tot aixo que no tindre a l'estiu :( ), tot seguit d'una migdiadeta (el vol amb que vaig arribar el dijous es va retardar, i vaig arribar a casa a les 3 del mati!!!)

Despres de la superpaella de la mama (i del papa tambe), aguardava una nit llarga que es va fer realment curta: sopar, musica, trivial, plaça de la font, i un te amb vainilla per a acabar tot amb la millor companyia del mon. I tambe amb les millors vistes! Encara que la foto no es veu gaire be, la vista de la muralla de Tarragona es espectacular (encara mes si tens uns finestrals enormes al menjador de casa!)

Ja que parlava de visita "llampec", hi ha una expressio francesa que m'agrada molt: "Le coup de foudre", que seria traduït literalment com "El cop del llampec". M'agrada molt el simil, ja que correspon al que aqui diem "l'amor a primera vista"

L'ultim examen (last exam standing...)

Si tot va be, el proper divendres 13 tindra lloc el darrer examen de la meva (llarga) vida universitaria. Despres de 7 anyets, s'acaba. No mes practiques, no mes classes, no mes examens... Pero tampoc mes "merenars" i caxondeo amb els companys a classe. No puc negar que malgrat les practiques i altres coses poc recomanables per a una saludable vida social, m'ho he passat la mar de be i he estic molt content de la meva vida a la uni.

Des de llunyania un record per al grup dels cinc (ja sabeu qui sou). Sense vosaltres, la carrera no hagues estat el mateix ni de bon tros!
Pel futbol, les parties, els donuts, i les setmanes santes acabades abans d'hora!

Us deixo per aqui tambe els culpables de la meva reclusio temporal a casa.

Tot per un examen (que tambe li diuen "interrogation", en frances) sobre l'apassionant mon de la criptologia...

P.D: tambe presento el mateix dia el projecte de Master, i llavors si que c'est fini!

Primera visita

Le studio ja ha rebut els primers convidats: pare i mare de l'ocupant. Encara que ells pensin que els han quedat moltes coses per veure de Paris, us puc ben assegurar que han vist moltes mes coses que jo!! De pas, tambe m'han ajudat a acabar d'arreglar coses a la casa i acabar de comprar cosetes utils.

Dissabte vam anar plegats de passejada pel Sacré Coeur, i despres a la nit, primer concert a Paris.

A l'esglesia de la trinitat, interpretaven el Requiem de Mozart. 500 persones que omplien l'esglesia i que van pagar prop de 23 euros per entrar, van aplaudir entusiasmadissimes en acabar el requiem. A mi, la veritat es que no em va deixar gaire bon gust de boca (ja se que em direu alguns que critico massa), pero de ben segur que la coral de la URV o el cor Ciutat ho haurien fet molt millor (sobretot els primers :p) Per que cadascu pugui fer una valoracio, us deixo una mostra treta des de la seva pagina web i jutgeu vosaltres mateixos...

I aqui la mateixa obra, per part de la coral de la URV:

Be, deixant el concert de banda, aquesta setmana toca curset de formacio, cosa que vol dir anar a l'altra punta de Paris en comptes d'anar a treballar i trobar gent nova. La majoria francesos, pero tambe belgues, tunisiens, hindus... una petita mostra de la macedonia cultural que es Paris...


Avui, i comentant la poca aficio que tenen els francesos als vocables provinents de l'angles, us deixo un parell de paraules de l'ambit informatic frances (prometo posar paraules mes utils ens els propers posts :) )
Programa: no, no es programme, ni software ni res. Li diuen "logiciel". Toma!
Megabyte (Mb): no, no. Res de byte, aixo es massa ianqui. Megaoctet (Mo)

Ja se que us semblara una tonteria, pero costa acostumar-se a canviar les paraules del "dia a dia" ;)

La normalitat

Be, amb la normalitat no vull dir que veure el Chikichiki a Eurovisio des de França sigui el mes normal del mon(i mes sent l'unic que l'ha vist, aqui dissabte feien futbol i tothom ha passat del tema), sino que sembla que la cosa ja es normalitza. Compte del banc, telefon (mobil tambe!!) i com diria el mateix Enjuto Mojamuto "Ya tengo intenneeeeeeee!!!!"

Ara començara (espero) el descobriment de la ciutat i alguna sortideta que altre pels voltants de Paris. Mentrestant, us deixo una foto del barri i una altra del "menu eurovision" o "com ambientar una nit d'Eurovisio a Paris"

P.D: si, el de la tassa es el Sr Burns...
P.D2: no tinc cap paraula especial per avui. Pensant ja en Sant Petersburg us en deixo una: congés = vacances... l'he après gracies a que m'han explicat molt bé el que son les"congés sans solde"... :(

La feina

Doncs aquest dilluns passat ha començat la meva nova vida laboral. L'empresa en qüestió es diu Thales, i bàsicament fan coses per als militars. Jo estic a la banda "civil", on fan recerca i estan involucrats en projectes europeus. De moment en que es tradueix tot això? Doncs en que tinc una pila de feina, que no me l'acabaré fins passat l'estiu.

Però deixem el rollo de feina. L'interessant allí és que tothom (menys els dos espanyols que hi ha) em parlen en francès. Meils en francès, converses en francès, reunions en francès... O sigui, que vulgui o no, aprendré.

El lloc està molt bé, molt espai, menjar bo i barat al menjador (per 3,5€ menges la mar de bé). També hi ha gimnàs, pistes de squash i el comité d'empresa organitza un munt de coses. Hi ha àrea cultural, d'esports, tenen videoteca, biblioteca... Sembla que la cosa està prou bé, encara que això sí, per anar a pixar has d'anar amb la tarjeta, que tot està controlat i més que controlat.

Una cosa que he trobat molt curiosa, és que quan arribes a la feina la gent dona la mà a tothom! (2 petons en cas de ser dona). La jefa del departament, com és dona, cada mati quan arriba petoneja tot el departament! Jo ho he trobat força estrany, pero més cara d'estranyats feien ells quan els hi deia que a Espanya això no es fa ("Que raros que sou els espanyols", em deien).

Doncs no res, m'acomiado donant-vos la mà, cosa que per aquí en diuen "serrer la main" (jeje, sembla que s'hagin de quedar mancs).

Un tomb per París

El dissabte passat, aprofitant que era la nit dels museus (entrada gratuita i museus oberts per la nit) vaig decidir a fer la primera sortida/passejada fora del barri. Gairebé se'm treuen les ganes quan veig que a les 6 de la tarda comença a caure el diluvi universal sobre Paris... Pero el temps canvia mooooolt depressa aqui, aixi que al cap de mitja hora ja feia sol. Vaig passar per davant del Louvre i del museu d'Orsay i les cues eren com la suma de les cues del PortAventura un 15 d'agost, aixi que vaig decidir fer una passejadeta per la zona i tornar cap a casa. I després de l'espera, dema dilluns, comença la nova feina!!

P.D: una cosa que m'ha fet gracia de la tele, es que a tots els anuncis de menjar surt un subtitol dient-te que no piquis entre hores i que procuris menjar fruites i verdures tots els dies!! Com que m'ha fet gracia com ho diuen, la paraula d'avui és precisament "picar" = "grignoter"

Nou pis! (o le studio)

Hola de nou! Doncs aquest és el meu piset. No s'hi està gens malament. Fa una mica de calor, pero obrint el balco esta mes que solucionat. Ara toca fer compres, anar al banc, demanar papers per tal d'obrir comptes, contractar internet i altres histories. Lamento no actualitzar més, pero de moment no tinc internet i és realment dificil "rapinyar-ne". En quant tingui connexio de manera regular prometo ensenyar-vos més coses.

De pas tambe dir que estic fent gala de les meves tendencies masoquistes, ja que m'he comprat un teclat francès per practicar, i la veritat, costa una mica. Dedicat a la "senzillesa" d'aquests teclats, la paraula franchute del dia és teclat = clavier

Nous horitzons

Doncs ja queden poques hores per començar la nova aventura. Gràcies a tots per aquesta darrera setmana. Encara que marxo lluny, no l'oblidaré :-) Demà, aviò, RER, metro i cap al "meu pis". Moltes emocions tots aquests dies i ara moltes per encarar tot el que ve.

Paraula "franchute" del dia: À bientôt! = Fins aviat!