I tambe tornar a veure Tarragona... el mar, la platja, els carrers de tota la vida, els veïns, la meva habitacio, tot el que m'acompanyava cada dia fins fa ben poquet.
Un cop ja a Paris, despres d'una petita odissea per arribar a casa (gracies, Iberia), ja ha començat el curs amb l'escola d'idiomes i el segon assaig coralero. La coral segueix en la linia habitual, baixos una mica de sobrats, tenors que fan multiples divisis quan no toca i contralts amb por a cantar. Suposo que es normal en una coral universitaria (una coral universitaria de veritat, vull dir) Encara i aixo la cosa sona prou be, i sempre ve de gust sentir i cantar (bona) musica. Per cert, que la classe de frances es una petita macedonia cultural (dominada per espanyols, aixo si): gent de finlandia, peru, ucraïna, italia, corea del sud, suecia, brasil, alemanya, austria... M'encanta. Es el millor d'estar en una ciutat gran, que pots trobar gent de tot arreu i de sobte, pam!!, tu ets alla al mig, amb gent que ve de milers de quilometres on tu et trobaves...
Aixo si, he arribat a divendres mig mort... Espero que la setmana vinent sigui un pel mes tranquila. Si mes no, sempre ens quedara el cap de setmana per descansar una mica!
3 comentaris:
és que com a casa enlloc! ja ho diuen....
pd. i com les contralts del cor de la urv, res! :P
Ja queda poc per tornar a campar per Tarragona uns dies...jejeje
M'alegro de compartir amb tu aquest enyor. Jo no sóc tan lluny com tu però trobo a faltar les olors, l'amplitud dels carrers, la mar mediterrània.
M'alegro que per un parell de dies hagis pogut gaudir de tot això, de nou, per agafar forces cap un hivern molt dur.
Sento no haver-te vist i donar-te una abraçada. Ho faré en breu i en francès, quan ens trobem per París.
M'encanta el teu blog!
Publica un comentari a l'entrada