El final de l'estiu

Si, aixo sembla. Al metro, a la feina, al messenger... es el final de l'estiu i la gran part de gent torna al seu lloc habitual. Torna a haver el "20 minutes al metro", torna a haver-hi cues a l'estacio... i mon germa i la Luma ja se n'han tornat cap a Vigo.

S'agraeix i molt la visita (encara que ens haguessim vist a SPB), sobretot quan acabes de marxar de casa i totes les vacances que tens son 8 dies (sense la oportunitat de tornar a Tarragona!!).

Ara uns dies amb el pis buit, pero el cap de setmana el petit estudi acollira dos padrins que tambe son a l'exili... Segur que alguns pensen que soc/som una mica pesats amb lo de l'exili, pero quan marxes, tot allo que estimes esdeve molt mes important per a tu. Per aixo i mes, el dilluns que ve farem un brindis. Ja en vaig poder fer una per la familia, i ara pels padrins a l'exili!!

P.D: Com tot els estius, hi hagi mundial, europeu, JJOO i es jugui a Espanya, Xina o Indianapolis, mon germa i jo seguim la sel.leccio espanyola de basquet, on sigui, com sigui i sobretot, quan sigui (no importen les hores intempestives). Fins ara, el mes estrany era a la parcela, amb una tele petita i a quarts de quatre de la matinada. Aquest cop jo diria que s'ha superat. Era a Paris, per Internet i a dos quarts de nou del mati...

P.D 2: Crispe, posarem una copa per a que brindis tu tambe ;)

St Petersburg (i II)

Els monuments, museus, parcs, esglesies i explicacions sobre la dinastia dels tsars russos (oblidada en temps record!!) els podeu trobar per internet, aixi que, unit amb que no tinc gaire temps, m'ho estalviare.

El que si que vull explicar es lo be que ho vaig passar amb les altres 52 persones que venien al viatge: cantaires i acompanyants (i directora!). Vaig tenir l'oportunitat, per un instant, de tornar a Tarragona, a la vida que he portat sempre, fins fa just 3 mesos... I m'ho vaig passar genial!!! Llastima que fos tan curt! Pero des del torneig de ping pong, a les cantades fora de l'hotel, passant pels saltirons d'algun reusenc tot esbrinant pelicules, cors valencians cantant a ple pulmo a l'hotel a quarts de 4 del mati, passejos en bus, a peu, concerts per recordar, coreografies d'himnes de festivals, i sobretot, tornar a trobar a tothom, no va haver un moment que no pares de disfrutar (ni dormint!!).

Tan de bo es pugui repetir i jo hi sigui, pero sense haver de pujar a Paris :) Mentrestant, la vida, la feina continua i els primers inquilins de final d'estiu han arribat! Ara d'aqui poc començara el curs, i ja us explicare els plans per a la "rentrée" escolar!


P.D: tenir nomes una setmana de vacances no barrufa gens!

St Petersburg (I)

Dijous, 6:45. Sona el despertador com un dia qualsevol, pero avui no l'apago per dormir 5 minuts mes. "Baixo" del llit (els que heu estat al pis sabeu que vull dir), esmorzo, faig el bocata i reviso que tot esta a la maleta: passaport, mobil, mp3, bitllets, mapes... Mentre baixo per l'ascensor, penso que tota la resta estan ja a l'avio de cami a Paris.

Avui toca agafar la linia vermella i no la verda, 3 parades i Gare du Nord. Un cop alli, paro a comprar el bitllet, pero despres les portes estan obertes i no cal ni picar. El RER passa tambe 2 minuts abans del previst com si sabes que aquell dia no podia fer tard. La multitud baixa del tren i unes quantes maletes acompanyades de persones ens embarquem cap al nord de Paris.

8:15 La estacio de tren de la terminal esta mig buida a primera hora de mati, i faig rumb cap a la terminal E. La zona de mostradors de Air France esta a rebentar de gent!! Per sort, el vol cap a St Petersburg esta una mica mes enlla amb un parell de vols mes no gaire transitats, i despres de 15 minuts i creuar-me l'equip femeni de basquet de França ja puc fer cap a la porta. Odissea per arribar a la porta: Primer control i caminada de 10 minuts, segon control i espera de 20 minuts, caminada de 5 minuts, agafar la navette per anar a una altra zona de l'aeroport i 5 minuts mes de passejadeta. En moments aixi et sembla mentida tot el que hi pot haver dins un aeroport.

9:20: Queden uns 3/4 d'hora encara per que surti el vol. M'acosto a la porta i... no hi veig ningu: Han canviat l'embarcament a la porta 63, l'ultima de totes de la terminal. Enrere queden les botiguetes d'entrepans, tendes de musica i playstation3 de la terminal, quan per fi hi arribo i.... no hi ha gairebe ningu... Sembla que el vol de BCN no ha arribat encara. Decideixo fer una petita excursio per comprar una ampolleta d'aigua i intento passar l'estona amb el Virtua Tennis 3 d'una de les playstations de la terminal. Ocupada! Nomes queda que tornar a la porta i esperar...

9:45 Hora d'embarcar. Penso que potser han embarcat tots per una altra banda, pero encara i aixo li pregunto a l'hostessa si sap res del vol de BCN. Ella molt amablement em contesta amb un somriure, que despres vaig poder comprovar que segur que no era rus, que aquella era una bona pregunta.
9:50 Entro dels primers i agafo un parell de diaris per si em toca estar molt separat de la resta a l'avio. Passo pel corredor, entro per la porta de l'avio acotxant el cap, ensenyo el bitllet miro a dins l'avio... nomes 3 persones assegudes...
Poc a poc, l'avio es va omplint, fins que, assegut al meu seient, reconec una cara coneguda a la porta d'entrada...
Per sort, i per error de l'agencia de viatges, assegut a la fila 7 vaig tenir l'oportunitat de saludar tothom. Petons, abraçades, salutacions... molta emocio i un trocet petit de Tarragona i dels meus records van tornar amb cadascun d'ells. I ara si, començava el viatge!