Si, aixo sembla. Al metro, a la feina, al messenger... es el final de l'estiu i la gran part de gent torna al seu lloc habitual. Torna a haver el "20 minutes al metro", torna a haver-hi cues a l'estacio... i mon germa i la Luma ja se n'han tornat cap a Vigo.
S'agraeix i molt la visita (encara que ens haguessim vist a SPB), sobretot quan acabes de marxar de casa i totes les vacances que tens son 8 dies (sense la oportunitat de tornar a Tarragona!!).
Ara uns dies amb el pis buit, pero el cap de setmana el petit estudi acollira dos padrins que tambe son a l'exili... Segur que alguns pensen que soc/som una mica pesats amb lo de l'exili, pero quan marxes, tot allo que estimes esdeve molt mes important per a tu. Per aixo i mes, el dilluns que ve farem un brindis. Ja en vaig poder fer una per la familia, i ara pels padrins a l'exili!!
P.D: Com tot els estius, hi hagi mundial, europeu, JJOO i es jugui a Espanya, Xina o Indianapolis, mon germa i jo seguim la sel.leccio espanyola de basquet, on sigui, com sigui i sobretot, quan sigui (no importen les hores intempestives). Fins ara, el mes estrany era a la parcela, amb una tele petita i a quarts de quatre de la matinada. Aquest cop jo diria que s'ha superat. Era a Paris, per Internet i a dos quarts de nou del mati...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada