St Petersburg (I)

Dijous, 6:45. Sona el despertador com un dia qualsevol, pero avui no l'apago per dormir 5 minuts mes. "Baixo" del llit (els que heu estat al pis sabeu que vull dir), esmorzo, faig el bocata i reviso que tot esta a la maleta: passaport, mobil, mp3, bitllets, mapes... Mentre baixo per l'ascensor, penso que tota la resta estan ja a l'avio de cami a Paris.

Avui toca agafar la linia vermella i no la verda, 3 parades i Gare du Nord. Un cop alli, paro a comprar el bitllet, pero despres les portes estan obertes i no cal ni picar. El RER passa tambe 2 minuts abans del previst com si sabes que aquell dia no podia fer tard. La multitud baixa del tren i unes quantes maletes acompanyades de persones ens embarquem cap al nord de Paris.

8:15 La estacio de tren de la terminal esta mig buida a primera hora de mati, i faig rumb cap a la terminal E. La zona de mostradors de Air France esta a rebentar de gent!! Per sort, el vol cap a St Petersburg esta una mica mes enlla amb un parell de vols mes no gaire transitats, i despres de 15 minuts i creuar-me l'equip femeni de basquet de França ja puc fer cap a la porta. Odissea per arribar a la porta: Primer control i caminada de 10 minuts, segon control i espera de 20 minuts, caminada de 5 minuts, agafar la navette per anar a una altra zona de l'aeroport i 5 minuts mes de passejadeta. En moments aixi et sembla mentida tot el que hi pot haver dins un aeroport.

9:20: Queden uns 3/4 d'hora encara per que surti el vol. M'acosto a la porta i... no hi veig ningu: Han canviat l'embarcament a la porta 63, l'ultima de totes de la terminal. Enrere queden les botiguetes d'entrepans, tendes de musica i playstation3 de la terminal, quan per fi hi arribo i.... no hi ha gairebe ningu... Sembla que el vol de BCN no ha arribat encara. Decideixo fer una petita excursio per comprar una ampolleta d'aigua i intento passar l'estona amb el Virtua Tennis 3 d'una de les playstations de la terminal. Ocupada! Nomes queda que tornar a la porta i esperar...

9:45 Hora d'embarcar. Penso que potser han embarcat tots per una altra banda, pero encara i aixo li pregunto a l'hostessa si sap res del vol de BCN. Ella molt amablement em contesta amb un somriure, que despres vaig poder comprovar que segur que no era rus, que aquella era una bona pregunta.
9:50 Entro dels primers i agafo un parell de diaris per si em toca estar molt separat de la resta a l'avio. Passo pel corredor, entro per la porta de l'avio acotxant el cap, ensenyo el bitllet miro a dins l'avio... nomes 3 persones assegudes...
Poc a poc, l'avio es va omplint, fins que, assegut al meu seient, reconec una cara coneguda a la porta d'entrada...
Per sort, i per error de l'agencia de viatges, assegut a la fila 7 vaig tenir l'oportunitat de saludar tothom. Petons, abraçades, salutacions... molta emocio i un trocet petit de Tarragona i dels meus records van tornar amb cadascun d'ells. I ara si, començava el viatge!